NOTICIAS_H1
Escaroles de hort propi
Bon dia a tothom.
Aquestes son les nostres escaroles de cultiu propi, oi que son molt maques amb el sol brillantlis asobre!Verdures bonisimes i amb una pinta encara mes bona.
Que passeu un bon cap de setmana!
Patates al gratén
Feliç inici de setmana a tots!
A La cuina sempre han d'haver patates, es una de les hortalisses més agraïdes, fregides, bullides, al forn, es poden preparar de qualsevol forma i estaran igual de bones.
Els nostres cuiners han decidit donar-lis un toc d'alegria i les han preparat al graten.
A nosaltres ens encanten!
Bon profit!
Braç de gitano de patata
Un braç de gitano no té per què ser sempre dolç.
Els nostres cuiners ens ho demostren preparant aquest deliciós braç de gitano de patata, farcit de tonyina, ou dur, olives i pebrot.
Està deliciós i tants colors en un mateix plat alegren la vista.
Que passeu un bon cap de setmana i bon profit!
Pastis de truitas
Bon dia!
Us ve de gust una truita, sana, bona, plena de proteïnes, vitamines i sabor.
Doncs fem unes quantes i transformemlas en un pastís deliciós.
A que té bona pinta?
A gaudir-lo i bon profit!
L'Enterro de la Sardina
L’enterrament de la Sardina és un fet que posa fi a les festes de Carnaval.
Es celebra el dimecres de Cendra, dia en que és tradició enterrar el rei Carnestoltes.
És el fi de la disbauxa i la gresca i el moment d'entrar en temps de Quaresma o, el que és el mateix, temps d’abstinència i de penitència.Es diu "enterrament de la sardina", partint de la base que enterrar és una forma d’oblidar, acomiadar-se, perdre, es parla de dues hipòtesis:
"Sardina" era una manera col·loquial d’anomenar l’espinada o la carcanada del porc, que tradicionalment s’enterrava just abans de començar la quaresma per simbolitzar que s’entrava en un període de privacions i abstinències que, d’altra banda, en aquella època era molt rigorós i respectat per a la societat.
L'altra hipòtesi és que el terme és importat pel gremi de sabaters de Madrid cap allà al segle XVI.
Es diu que cada dia acostumaven a fer una petita pausa cap allà a les 11h del matí per poder fer un mos que els omplís l’estómac fins l’hora de dinar; per només ‘un quarto’, una cuinera els servia una llesca de pa torrat amb una sardina i un gotet de vi.
Quan ja s’apropaven els temps de quaresma, fins i tot la rigorosa abstinència els privava d’aquesta sardina.
Va ser aleshores que començaren el ritual simbòlic d’enterrar-la prop del Manzanares, ruixant-la amb vi de Valdepeñas.
En una bota posaven una carota, de la boca de la qual en sortia la sardina i, després d’enterrar-la, feien un berenar bevent el vi de la bota.
Aixi donc diguem adeu a la disbauxa i la gresca i entrem en temps de Quaresma.